Qualitat dels aliments

Sabem molt poc de la nostra alimentació.
Comprem, preparem i ingerim els aliments sense saber quasi res de la seua procedència: ¿com s’han cultivat?, ¿amb quina aigua s’han regat?, ¿quins pesticides s’han utilitzat?, ¿quants residus han deixat?. La forma de cultiu condiciona la qualitat dels aliments, el seu contingut en nutrients i la presència de residus perillosos per a la nostra salut i la de la nostra família.

Per a que els aliments arriben a la nostra taula, ¿quan es colliren?, ¿quant han viatjat? ¿quanta energia s’ha utilitzat en cultivar-los, elaborar-los i distribuir-los? ¿com s’han conservat…? Les persones consumidores desconeixen que les distàncies a que es distribueixen els aliments obliga a collir-los abans de madurar, i després, madurar-los en cambres o forçar-los el canvi de color.

En la seua preparació els aliments poden sofrir diferents processos: congelació, irradiació, deshidratació. Poden ser embossats en plàstics i altres materials d’on prenen metalls i/o vernissos. Per a millorar la seua presència reben colorants, antioxidants, estabilitzants, etc… Tots aquests són processos normals de la indústria alimentària, són tan corrents que pareix impossible consumir aliments sense passar per ells.

Podem preguntar-nos també quines han estat les condicions de treball durant la seua producció… i quant rep l’agricultor/a pel seu treball… En moltes ocasions la producció industrial d’aliments explota treballadors temporals i/o immigrants, inclosos menors d’edat. L’agricultor/a rep, en la millor situació, un quint del preu final dels aliments, la resta se ho queda la distribució i la venda.

Veiem que la qualitat de la nostra alimentació depèn de aquests llargs i desconeguts processos, que defineixen un model concret de producció i consum, és el model industrial. Però no és l’únic model, hi ha altres opcions com la producció ecològica.

Quan les persones que consumim, que ho som tots i totes, comprem, estem contribuint al creixement d’un model de consum o d’altre. Per això és important la informació i participació del consumidor en els models de consum. En amples cercles de consumidors de diversos països va en augment la inquietud per la producció, transformació i emmagatzenament dels aliments. Segons diverses enquestes clàssiques:

  • Als EU el 61 % dels consumidors creuen que els aliments naturals són millors que els altres.
  • En Àustria un 70 % dels enquestats pagarien més per productes de procedència ecològica.
  • A Suïssa el 50 % de la població no creu que l’elevat número de productes químics utilitzats en la producció agrària siga innocu en la alimentació.

La diferència fonamental entre la producció ecològica i la convencional és la qualitat dels aliments.
Primer cal definir el concepte de qualitat, el mercat considera preferentment caràcters visuals com: calibre, color, absència de defectes externes, etc. Com veiem són caràcters totalment estètics i no ens diuen res del seu valor nutricional o del model d’obtenció.

L’alimentació és un pilar bàsic de la salut.
És molt important una dieta variada, rica en fruites i verdures fresques, cereals i llegums. A més de proporcionar els seus sucres, proteïnes, vitamines, minerals i fibra vegetal, aporten els antioxidants que neutralitzen els radicals lliures, causants de l’envelliment dels teixits. «Que el teu aliment siga la teua medicina, i la teua medicina el teu aliment» dita grega que resumeix la importància dels aliments en la salut. I és que l’agricultura convencional inverteix en produir plantes de grans calibres, amb elevat contingut d’aigua i escàs valor mineral, però amb color verd intens. Aquest alt contingut en aigua facilita la podrició, especialment en les fulles exteriors, on més aigua existeix. Per això quan la fertilització té com a finalitat el rendiment més elevat es danya la qualitat de l’aliment.

Aquest principi és aplicable, també, al model ramader, no hi ha dubte que els increments en producció de carn, en porc i aus sobretot, han donat com a resultat un descens de la qualitat.

L´alternativa: el consum ecològic
Les “ecoetiquetes” són un segell o aval de qualitat ambiental dels productes que las porten. Són garantia de l’absència, o mínim impacte durant el cicle de vida del producte: fabricació, consum i reciclatge. El sistema de producció de l’Agricultura Ecològica està regulat per normes de la Unió Europea (Reglament CEE 2092/91). Una altra bona garantia és conèixer directament al productor, saber on i com cultiva.