LES LLAVORS

“El 75% de les varietats agrícoles del món es van perdre entre 1900 i 2000” segons l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de les Nacions Unides (FAO).

Aquest fenomen, denominat erosió genètica per la reducció de biodiversitat que suposa, és una conseqüència de la substitució dels cultius agrícoles propis de cada territori per un nombre limitat de varietats agrícoles d’interès comercial a tot el món.

Sense llavors, no hi ha agricultura. Des dels inicis d’aquesta activitat, fa més de 10 000 anys, els agricultors i agricultores seleccionen els millors grans de les seues collites per a tornar-los a sembrar, intercanviar-los o vendre’ls als seus veïns/as. Així afavoreixen, dins de les varietats de les quals disposen, les plantes que donen resposta realment a les seues necessitats i als hàbits alimentaris de les poblacions locals. Gràcies a aquesta selecció, aquestes varietats van evolucionant al llarg de les temporades per a adaptar-se millor als sòls dels seus diversos terrers i als canvis climàtics. Aquestes pràctiques porten així cap a una millora constant i una diversificació de la biodiversitat conreada.

L’accés i la selecció de les llavors, però també la possibilitat de produir-les, conservar-les, utilitzar-les, intercanviar-les i vendre-les són els principals desafiaments per als agricultors i les agricultores. No obstant açò, actualment cada vegada més hi ha més privacions d’aquests drets en benefici de poderoses multinacionals de llavors. Per aquesta raó, els moviments camperols i altres organitzacions de la societat civil lluiten pel reconeixement del dret a les llavors com un dret fonamental, amb el valor jurídic de dret humà.

Des de Llavors d’ací, juntament amb altres entitats (Xarxes de llavors locals, la Xarxa de Llavors Estatal i altres col·lectius que treballen la biodiversitat) promovem l’ús de llavors lliures, sense patents ni drets comercials, com un ben comú que ha pertangut a les persones i ha sigut creat i compartit de forma lliure per agricultors i agricultores de tot el món. És una eina fonamental de sobirania alimentària.

La nostra associació recupera aquestes varietats locals, les multipliquem, les conservem i les prestem a les persones sòcies (també al públic general de forma puntual i en els actes que realitzem), amb l’objectiu de promoure no solament el seu cultiu, sinó també el seu consum.