L’agricultura ecològica

Què és l’Agricultura Ecològica?
L’Agricultura Ecològica apareix com alguna cosa més que l’aplicació d’unes normes tècniques de cultiu. Busca recuperar una agricultura ambientalment sana, i socialment justa. Per això disposa d’unes bases agronòmiques fonamentades.

UN DEUTE HISTÒRIC
L´agricultura ecològica reconeix com una de les seues fonts de coneixement a l´agricultura tradicional: aquesta ha sabut crear i mantenir agroecosistemes productius i sostenibles al llarg del temps. Els sistemes agraris tenen sentit a escala local, responen als recursos locals disponibles i a la forma en que la societat rural s´apropia d´ells. Així les tradicions, les costums agrícoles, les tècniques i èpoques de treball tenen una lògica interna que respon a la coevolució entre persones i entorn, i que dóna com a resultat el manteniment de una societat humana en el seu agroecosistema.

AGROECOSISTEMA: CONCEPTE FONAMENTAL
L´agroecosistema descriu les activitats agràries realitzades por grups de persones en el medi físic. Posseeix característiques particulars, ja que és el resultat de las variacions geogràfiques, junt al clima i sòl propi, les relacions econòmiques i la estructura social-cultural fruit de la història.

EL PAPER DELS AGRICULTORS I LES AGRICULTORES
L’agricultura introdueix una gran simplificació de la diversitat biològica present i per tant dels mecanismes de regulació amb que contava el sistema natural. L´agricultor passa a ser el responsable de la sostenibilitat de l´agroecosistema, és per tant el gestor dels sistemes agraris.

UNA DEFINICIÓ ACCEPTADA
L’Agricultura Ecològica:

  • És un sistema agrari que té com objectius la producció d’aliments de la màxima qualitat, seguint els cicles naturals, excloent l’aplicació de productes químics de síntesis i basant-se en el coneixement tradicional, junt als nous coneixements científics i socioeconòmics.
  • Obté una quantitat d’aliments suficients i naturals que no incorporen substàncies o residus que disminueixen la seua capacitat alimentària o perjudiquen la salut.
  • Manté i augmenta la fertilitat natural de la terra, amb bones tècniques de cultiu i fertilització orgànica.
  • Intenta utilitzar recursos renovables en sistemes agraris organitzats localment, tant per a les fonts energètiques com per als fertilitzants i altres necessitats, així disminueix la dependència de l´agricultor.
  • Fomenta i intensifica els cicles biològics de l´agroecosistema, els microorganismes, les plantes i els animals. L´ecosistema agrari es considera com un organisme, com un conjunt, no com a parts separades, controlant de forma natural les plagues i malalties.
  • Reclama l´ús de les varietats tradicionals i races autòctones com un patrimoni genètic i cultural, pertanyent a tots els que treballen el camp, que asseguren la necessària diversitat i mantenen la gastronomia pròpia.
  • Cura i preserva la naturalesa: manté l’aire i l’agua nets, la terra viva. No sols evita tota la contaminació possible, fonamentalment la dels productes fitosanitaris i els adobs de síntesis, sinó que filtra les aigües i sòls contaminats sanejant-los. Per tant la seua presència millora les condicions ambientals dels nostres paisatges.
  • És l’únic sistema de producció d’aliments on està prohibit l’ús d’organismes modificats genèticament (OGM’s) per tant suposa la màxima garantia per aquells consumidors que no volen aquestos productes industrials.
  • Potencia la vida de tots els ecosistemes. Per eixò al augmentar la diversitat dels agrosistemes agraris, protegeix els hàbitats i animals silvestres, per l’efecte protector i complementari dels sistemes naturals seu entorn.
  • Aporta al ramat les condicions vitals adequades a les seues funcions bàsiques de conducta innata, amb el fi de que visquen de la forma més pareguda a les seues condicions naturals, a la vegada que augmenta la qualitat del producte optés, ja que no utilitza substàncies sintètiques en la seua cria.
  • Intenta valoritzar i millorar les condiciones de vida de l’agricultor, evitant-li el contacte amb productes tòxics de síntesis, i considerant la vida rural com part integrant d’una cultura rica i pròpia.
  • Contempla també, com insubstituïble, la relació consumidor-agricultor, recuperant els mercats i productes locals, amb noves relacions on neix el mutu enteniment i la confiança, front a la especulació, els fraus o els costos afegits als productes agraris convencionals (comissions, abusos). Per aquest motiu demanda preus justos als productes de qualitat que ofereix.