Les varietats que cal conservar reben diferents noms, varietats tradicionals, varietats locals, i fins i tot (encara que no siga del tot correcte) varietats autòctones. Al capdavall parlem de poblacions vegetals, amb característiques comunes, que han estat millorades pels agricultors, a una zona determinada, estant adaptades perfectament a les condicions específiques d’aquesta zona.
L’origen de les llavors pot ser divers, des de varietats silvestres que han estat seleccionades i conreades fins a varietats foranes, que han estat importades, seleccionades i també conreades. En qualsevol cas els agricultors i les agricultores han trobat interessant conservar-les i ho han fet mitjançant una selecció massa positiva (normalment). Aquestes varietats s’han adaptat perfectament a un entorn amb alta diversitat, amb alta activitat biològica al sòl, i a un sistema agrari poc depenent d’aportacions d’insums. Les nostres varietats locals no han estat seleccionades per a competir amb les espècies millorades per la indústria als sistemes actuals tan homogeneïtzats.
L’àmbit d’actuació és tan gran com es vullga. Les espècies hortícoles mostren un especial interés, encara que qualsevol dels llistats següents entra dins del nostre camp de treball:
1. Especies vegetals cultivades:
- Cereals
- Lleguminoses per al consum humà i farratger.
- Conreus per a indústria i artesanies vàries com la xufa, el gira-sol, la remolatxa o el lli.
- Hortícoles.
- Farratgeres i praderies.
- Espècies ornamentals.
- Fruitals.
2. Espècies silvestres (alimentació, medicina, bardisses, etc.)
- Forestals.
- Rudars.